Viure és triar o descartar, segons es mire.

També crear és prendre un camí entre molts o  l’únic del qual disposem. Quin agafem? El camí de la glòria o el que condueix a l’infern? El camí de roses o el sembrat de mines? El caminito que el tiempo ha borrado o en el què, asseguren, resideix la felicitat quan creiem dirigir-nos cap a ella? El camí de l’alegria o de la perdició? El camí més transitat que ens porta a llocs comuns o la sendera buida que ens condueix cap a l’incert?

Els camins de la creació són inescrutables i estan plens de paranys i oportunitats, d’errors i punteria, d’èxits i palmadetes enverinades en l’esquena, de portes que s’obren i finestres tancades de vidre blindat, d’excel·lència y bones intencions, d’autoexplotació i procrastinació, de resilència i desídia, de complicitats i mirades per sobre del muscle, de cafès en gots de cartó i entrepans al final de l’assaig, d’ajudes que arriben tard i de mares costureres al peu del canó, de visites als rastres i a l’armari de l’àvia, de sostres de vidre i arenes movedisses.

Sovint aquestos camins desemboquen en cruïlles però sempre hi ha una línia de fugida o via d’escapament, que venen a ser el mateix: un camí.

Algú va dir que la via més curta que separa el somni de la realitat és l’art però ningú va gossar a dir que aquesta fóra la més fàcil.

Definitivament, arrieritos somos y en el camino ja se sap.

 

Sonia Alejo

Obrera del teatre i Presidenta d’ AVEET. (Asociació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals)