Tanatos show

Sinopsi

Estrena 2016

Un grup d’amics són convocats a un funeral laic on s’aniran descobrint les últimes voluntats del difunt.
“Tanatos Show” és una comèdia que distorsiona la solemnitat habitual dels rituals d’exèquies fúnebres i la transforma en un esdeveniment hilarant a ritme de rumba.

 

FITXA

TEXT I DIRECCIÓ: Sònia Alejo
INTÈRPRETS: Rubén Rodriguez i Tomás Ibáñez
DISSENY I MECÀNICA TAÜT: Joan Català
VESTUARI I ATREZZO: Elu Escrivà
FOTOGRAFIA: Lorena Sayavera, Thomas Valèry
IMPREMTA: Eduardo Reverter
PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ: VISITANTS ESCÈNICA
AGRAÏMENTS: La Inestable Compañia de Títeres i Corral de Teatro

Fragment

XARO: I què penses que passaria si s’acabara eixe teatre que ompli butaques? Creus que els espectadors que van a veure cares famoses eixirien al carrer a manifestar-se si es carregaren el teatre? No. No passaria absolutament res. Es buscarien altre acte burgés on lluir ‘palmito’.
A la fi, nosaltres vivim del conte, no? de les subvencions, de la sopa boba, no és així?
La sopa boba… Som uns dels sectors més castigats. Per als de dalt, la cultura és perillosa sempre, però el teatre, ai, el teatre…! quan és incòmode i compromés, quan remou l’ànima i els budells, quan qüestiona el fals equilibri de l’existència, ja no interessa, cal ignorar-lo, cal marginal-lo.
Ja m’agradaria a mi aprofitar una èxit televisiu eventual per a omplir teatres. A tu no, Rubén? Clar que sí, tots dos ho faríem de bona gana i gaudiríem cada segon d’aplaudiments i de treball ben remunerat, però quant de temps dura això? Quin seria el preu a pagar per eixos quinze minuts de glòria?
Rubén, de moment tinc prou en treballar, en trobar-me un públic que no se sent públic. Espectadors que no saben que son espectadors perquè han eixit al carrer a fer la compra o a passejar, o estan en una celebració o en un funeral i de sobte s’han trobat el meu personatge. Invadir la seua realitat, Rubén, colar-nos dins i sacsejar el seu món, el nostre món. I per un instant, hem estat còmplices, s’ha produït la transacció entre actor espectador, de manera orgànica, sense forçar-la amb la compra d’una entrada, sense quarta paret. Actor i espectador …cara a cara…cos a cos.
Jo, Rubén. Mentre tinga açò, mentre puga actuar, mentre puga sentir l’alè d’algú que s’emociona, tot i que siga sense aplaudiments, continuaré sent actor anònim. No m’importa ser anònim per a no deixar de ser actor.
I no oblides que si la muntanya no té una bona base, ferma i sòlida, la cimera no es sosté.

RUBÉN: ¿Y cómo vas a sentir ese aliento si nos quedamos sin este trabajo?

XARO: Buscarem altre paregut. Alguna cosa inventarem. Per ventura et veus treballant en altre lloc?

RUBÉN: Si no queda más remedio, sí. Hay que pagar facturas, pensar en el futuro.

XARO: Ah, si. El creuer pels fiordos…

RUBÉN: Nos hacemos mayores.

XARO: Estàs pensant en jubilar-te? Perquè ni tu, ni jo anem a tindre jubilació. Ja tenim prou en anar tirant dia a dia com per a preocupar-nos de la jubilació. A més jo no pense jubilar-me.

RUBÉN: Francament, Tomàs, no te veig fent de Xarito als 70 anys.

XARO: Doncs faré de iaia de la fabada. Va, Rubén, continuem.

RUBÉN: Sí, acabemos ya que tengo que llegar a la cena. Otra carta.

Xaro resta mirant els espectadors.