Tragicomèdia en els espais de la mort
Premi Evarist Garcia d’Alacant 2010
Estrena 2010

Cendres és una tragicomèdia on es mostren cinc trossos de vida en els espais de la mort.
Un tanatori, una vetlla, un cementiri i dos moments d’intimitat on una estranya resignació per la pèrdua d’un ésser estimat afloren.
Cada escena ens mostra un moment de la vida de personatgesque han perdut a algú i que afronten aquest fet de maneres diferents, però sempre mirant endavant amb un
somriure.

FITXA ARTÍSTICA

Autora: Sonia Alejo
Direcció: Sonia Alejo i Rubén Rodriguez
Repartiment: Amanda Aguilella, Pepa Cases, Carmen Higueras, Tomás Ibáñez, Rubén Rodriguez, Sònia Alejo
Vestuari: Elu Escrivà
Coreografia: Pepa Cases
Disseny de llums i tècnic: Pau Ayet
Escenografia: Visitants
Disseny gràfic: Yinsen
Fotos: Thomas Valery
Producció i distribució: Visitants S.L.

Escena: Cementiri.
ADELA: Un balneari…
Quan ja quasi no podia parlar encara li sentia xiuxiuejar: “Adela, quan millore un poquet, se’n anem a un balneari, a que ens palpen un poquet”.
I evitava mirar-me a la cara per no veure als meus ulls com es dissolia la seua vida.
Què faré ara?
Ja no recorde com era la meua vida abans d’ocupar-me d’ella.
De la seua malaltia.
De la seua demència.
Què faré aquesta nit?
Què faré demà?
…i la resta de la vida.
En aquest poble.
No recorde qui eren els meus amics.
No recorde quina era la meua feina.
Per on eixia a passejar?
Amb qui feia l’amor?
Porte tancada tant de temps.
Amb ella.
Postrada en el llit.
Endreçant-la cada matí, cada nit.
Rentant-la.
Pentinant-la.
Endreçant-la junt la finestra per que li donara el sol.
Per que vegera les seues macetes.
La seua gata.
Les seues gallines.
Canviant-la de posició per que no se li feren nafres.
Injectant-li morfina.
Curant-li les nafres.
Replegant la seua orina.
Tallant-li el monyo.
Injectant-li morfina.
Replegant els seus excrements.
Tallant-li les ungles.
Alimentant-la.
Dilluns, sopa.
Dimarts, puré.
Dimecres, brou.
Dijous, puré.
Divendres, sopa.
Dissabte, brou.
Diumenge, arròs triturat.
Llet, infusions, suc, aigua.
Injectant-li morfina.
Llegint-li.
Cantant-li
Massejant els seus peus.
Injectant-li morfina.
Acaronant-la.
Besant-la.
Injectant-li morfina. (Pausa)
Pot ser no siga mala idea això del balneari. Josefa, tu coneixes bé París, es una ciutat gran, veritat?. Allí ningú em coneix, es una ciutat tan gran…ni tan sols m’entendran quan els parle…
A la tele vaig veure un documental sobre París. A Paris hi ha un cementeri preciós. En Paris també n’hi ha balnearis, veritat, Josefa?
Fosc